El poble de Daimús

Daimús hui

Daimús és un municipi típicament mediterrani, situat privilegiadament en la costa, amb un clima benigne, i amb una platja de fina arena, plàcida i tranquil·la, amb tots els serveis que la convertixen en un indiscutible destí per a un turisme de descans, en comparació amb altres platges de la zona.

El terme municipal de Daimús, limita al nord amb el de Gandia per la partida de Rafalcaid i el riu Serpis. Al sud amb el terme de Guardamar, a l’est amb la Mar Mediterrànea i a l’oest amb el terme de Bellreguard pel camí reial de Miramar, que passa junt a l’antiga Torre dels Pares.

La gran majoria de la població residix en el nucli urbà de Daimús, compost pels barris següents: Nucli Antic, Camí al Mar, Platja, Els Pedregars, La Mingola, Les Casetes i les Marines. Cal destacar que durant el període estival, la seua població augmenta considerablement, arribant a aconseguir, en el mes d’agost, aproximadament els 20.000 habitants.

El circ muntanyós que abraça la zona exercix un efecte climatològic important, perquè, associat a un règim de pluges que supera els 750 litres anuals, protegix a la vall de gelades i d’altres inclemències. La temperatura mitjana anual és superior als 19ºC.

Història

Daimús, topònim de procedència àrab, era un dels territoris que depenia del castell de Bairén. En l’època romana se van anar establint en les zones lleugerament elevades, que sobreeixien dels plans i marjals que formaven el paisatge, una sèrie de viles rústiques els restes de les quals, quasi totalment destruïts per les plantacions de vinyes primer i de cítrics després, van sorgint en quant s’aprofundix quelcom en el sòl.

El poblament romà va haver d’iniciar-se en el segle I de la nostra era, com pareix indicar la troballa d’un denari de plata de la família Acília, de l’any 54 a. C., junt amb un as de bronze de Domicià de l’any 82 de l’era, i va perdurar, sens dubte, fins a temps musulmans, enllaçant ja amb els temps històrics.

Es conserven algunes restes de l’època romana com el jaciment de l’Hort del Comte i el sepulcre de Baebia Quieta, verdaders tresors i relíquies del municipi. En el cas del sepulcre, es tractava d’un terreny citrícola en la superfície del qual es van trobar restes romanes. Algunes hipòtesis apunten que era la ciutat d’Artemision. L’any 1506 van aparéixer davall una pedra caps de marbre, una d’home i una altra de dona, a més de dos làpides romanes, una d’elles en una torre antiga i l’altra en un sepulcre amb forma de torre.